El meu nom és Krish Bhattarai. Llegir novel·les, revistes, cantar i escoltar música, ajudar els qui ho necessiten i viatjar són algunes de les meves aficions. Vaig néixer a Shorung Chabise, un petit municipi rural al districte d’Udyapur, a l’oest del Nepal. Vaig cursar els estudis bàsics en una escola pública del meu poble, i després me’n vaig anar a Kathmandu per anar a la universitat. El 2014 vaig graduar-me havent fet un màster en Estudis Empresarials. Més endavant vaig estar treballant en una escola d’una ONG que acollia els fills de mares rescatades després d’haver estat víctimes del tràfic de persones.

Per què t’has unit a Namlo Europa?

Des de ben petit, veia la meva mare donar menjar als molts discapacitats que hi havia per la nostra comunitat rural. El seu principi fonamental, “servir a la humanitat és servir a Déu”, em va motivar a seguir el seu camí. A més, quan jo era un nen veia com molts altres nens treballaven al camp, sota el llindar de la pobresa i sense cap consciència de la importància de l’educació. I mentrestant, jo era un dels afortunats que tenia l’oportunitat d’estudiar. Per això, sempre havia volgut fer alguna cosa per aquests nens.

Quan vaig saber de Namlo Europa i del seu projecte d’educació i desenvolupament, no vaig voler perdre l’oportunitat de col·laborar en una organització que ajudava a les persones que jo havia somniat ajudar. Namlo, per mi, és una plataforma per complir el meu objectiu.

Quina és la teva feina a l’organització?

Treballo com una mena de pont entre Namlo Europa i les comunitats nepaleses: administro i superviso els programes de Namlo Europa a les comunitats en què s’apliquen, represento l’organització, em comunico amb els interessats locals, ajudo als vilatans perquè identifiquin quins són els seus punts forts i aconsegueixin el que necessiten… En definitiva, ajudo a portar endavant els projectes, des que comencen fins que es completen.

Per què creus que l’educació és important pels nepalesos?

L’educació és important per totes les persones. El món modern és d’aquells que puguin competir en termes de recursos i habilitats per utilitzar el que tenen com a recurs. L’única manera de donar això a un país és amb l’educació per la seva gent.

El Nepal té un gran potencial de creixement: està situat entre les dues economies emergents més importants del món, la Xina i l’Índia. Millorar els seus recursos humans i fer-los competents és quelcom que pot dur-lo a apropar-se molt a aquest creixement, i per això necessitem l’educació.

Quina és la situació actual dels nepalesos respecte a l’accés a l’educació?

L’educació al Nepal està dividida, en general, en dos grups. Un és el de l’educació privada, accessible per les famílies de classe mitjana/alta. En aquestes escoles, situades a les ciutats, s’hi imparteix una educació realment competent internacionalment.

L’altre grup, el de l’educació pública, és completament diferent. Les escoles estan establertes pel govern per cobrir la necessitat urgent d’educació. Hi ha àrees rurals on hi ha molt poques escoles, i els nens han de caminar hores per arribar-hi. A més, les seves estructures físiques tampoc són les adequades.

El govern està invertint molts diners cada any en educació, però encara hi ha moltes coses bàsiques que queden sense resoldre ara per ara: seleccionar professors competents, actualitzar els continguts respecte els estàndards internacionals, aplicar tecnologia avançada… L’escola privada ja s’està movent a bon ritme per aconseguir tot això, però la meitat de les famílies nepaleses no se la poden permetre. I tot i les inversions del govern, la millora a les públiques arriba a pas molt feixuc.

AMB LA COL·LABORACIÓ D’IVET ARMENGOL